PERE NOGUERA.
Terres crues, terres cuites. Del paisatge
a l’hàbitat
Biografia
Pere Noguera
La Bisbal d’Empordà, Girona, 1941
Escultor que inicia la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals dels anys setanta, ha practicat una escultura de procés, desmaterialitzada, en la qual incorpora l’objecte, l’espai, la natura o el paisatge com a marc de les seves instal·lacions, en un plantejament estètic i energètic de “desconstrucció” i fragmentació proper a l’arte povera, seguint la tradició de l’art pobre a Catalunya.
La matèria com a revelació, la casa i l’objecte domèstic com a entorn immediat de l’home formen part de la seva cosmovisió arrelada al seu lloc d’origen, la Bisbal, un centre productor de terrissa i ceràmica industrial. Els diferents estats de la matèria –la terra crua, cuita, en pols o en fang– s’han incorporat sovint al seu treball. És un pioner a Catalunya d’instal·lacions a l’espai i d’intervencions en el paisatge. Ha encunyat l’”enfangada” com a forma pròpia d’instal·lació. També va ser pioner en l’ús de l’electrografia durant els anys setanta.
La ironia, la desviació del sentit o la descontextualització
són estratègies habituals per subvertir la mirada i crear
una nova semàntica de la realitat, a partir d’una posició
metafísica en el marc d’una filosofia de la naturalesa.
Ha practicat la instal·lació, l’acció i l’escenografia
teatral.
De les seves instal·lacions destaquen, entre altres, Prop de la terra (Terrera de Vacamorta, Cruïlles, 1980), La visita ets tu i els teus accessoris (Galeria Canaleta, Figueres, 1980-1981), Museu-Ficció (Olot, 1982), Terres (Centre Pompidou, París, 1983), Fe2O3 (Metrònom, Barcelona, 1983), Trànsit (La Rambla, Barcelona, 1984), Energie (Anvers, 1985), Torens van Babel (Montevideo, Anvers, 1984), Flux (Fundació Joan Miró, 1986), 3 paisatges (Tarbes, 1987), Revolt de Torrent (Metrònom, Barcelona, 1988), Tetra brik (Rafinerie du Plan K, Brussel·les, 1988), Le lit regarde le ciel (Trans.Ports, Réservoirs à eau, Marsella, 1988), Amazonia-Preservaçao. 5 estrellas radio taxi 2294799 (Arte Amazonas, Brasil, 1992), Com si (Carambolage, Biennale der Partnerregionen, Kunsthalle, Baden-Baden, 1992), Llacs, illes, pedrals i morts (Palau de la Virreina, 1996) i Eur a “Homo ecologicus”, Fundació Joan Miró, 1996), El color m’afecta (Fundació Espais, Girona, 1999), Flama horitzontal i La representació (Olot, 2000), Més tot allò/Dibuix a la cuixa (Espai Vau, Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 2001), Memòria del so a “Canten les pedres” (sales municipals de Girona, 2001), Arxiu/El joc és la dimensió (Galeria 44, Barcelona, 2001), Terres de ningú (Fundació “Sa Nostra”, Eivissa, 2002), Perceptions (Umjetnicka Galerija Dubrovnik, 2002) i Serrallo. Surar és l’acte. Física de lloc (Tinglado 2, Tarragona 2002).
Ha estat present a les revisions històriques “L’avantguarda de l’escultura catalana” (Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 1989) i “Idees i Actituds. Entorn de l’Art Conceptual a Catalunya, 1964-1980...” (Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 1992, Cornerhouse, Manchester, i University of Southampton, Southampton, 1994).
Ha realitzat l’escenografia de Oh, els bons dies!, de Samuel Beckett (Teatre Regina, Barcelona, 1984), l’espai escènic i el vestuari d’El banquer anarquista, de Fernando Pessoa (Teatre Invisible, Barcelona, 1989), i amb Pep Duran ha realitzat l’escenografia d’altres obres teatrals, com ara Gran imprecació davant la gran muralla de la ciutat, de Tankred Dorst (Zitzània Teatre, Teatre Adrià Gual, 1989), L’Alfa Romeo i Julieta i altres obres, de Josep Palau i Fabre (Teatre Adrià Gual, Barcelona, 1991) i El pop o la visió Hyrkanesa del món, d’Stanislaw I. Witkiewicz (Teatre Invisible, SAT Teatre, Barcelona, 1994).
La seva obra es troba representada majoritàriament a la Col·lecció Rafael Tous d’Art Contemporani, a la Fundació Vila Casas i al MACBA, a Barcelona, i al museu ARTIUM de Vitòria.
tornar 