Historiador de l'art, arquitecte i dissenyador. En 1985 obre el seu estudi professional d'arquitectura i disseny a Barcelona, des del qual realitza projectes i obres nombrosos, dedicant-se, a més, a la fotografia i la literatura. És fundador i primer director de l'ESARQ (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura) de la Universitat Internacional de Catalunya des de 1996. També ha estat professor de la Universitat de Viena, de la Universitat de Barcelona i de l'Escola Superior de Disseny Elisava (adscrita a la Universitat Pompeu Fabra), a més d'haver impartit conferències en diverses universitats d'Europa i Amèrica. Quant a la dedicació a la recerca (amb més d'un centenar de publicacions i l'organització i participació en més de dues dotzenes d'exposicions i altres esdeveniments i congressos), destaca la lligada als dos grups de recerca que ha creat i dirigeix, "Història, Arquitectura i Disseny" i "Arquitectures Genètiques", juntament amb els seus respectius màsters i programes de doctorat del mateix nom.

La aplicación contemporánea de la cerámica en la arquitectura
La cerámica es un material constructivo milenario. Y tiene en la época contemporánea una curiosa historia de amores y desamores. Cuyo happy end se ha dado en los últimos años, al integrarse en la arquitectura más avanzada, de la mano de arquitectos de renombre internacional, merced a la renovación que su investigación ha propiciado. Nuevas piezas, con nuevos usos, de formas sorprendentes y efectos espectaculares han confirmado que la cerámica sigue siendo un material constructivo ideal, con indudables ventajas de durabilidad, de colorido, de economía, de versatilidad. Todo lo que la confiere libertad y adecuación a los tiempos, que son las dos condiciones de nuestra contemporaneidad.